Aplec a CASTELLBISBAL
9 de juliol de 2011


No entenem com els sardanistes ens van engatusar en nominar la sardana com Elelment Festiu Patrimonial... Com tots volem i sabem que la sardana es la Dansa Nacional de Catalunya, i aixi s'expresa en diferents llocs de reu de Catalunya, com a l'Aplec Castelbisbal. Pensem que els que es van inventar aquesta nominació de la sardana, no entenen res, i a més a més els hi rellisca, com a mostra també un escrit de la Juventut d'un partit (avans important) que diuan que la sardana fa "Clapar". No necesitem que ningú ens digui que es la sardana, a els que no els hi agrada, doncs aixó no els hi agrada i prou, no accemtem comentaris ofensius, no hi tenen cap dret.

 


Benvinguts al nostre aplec! Per a la Coordinadora Sardanista representa l'acte amb més divulgació arreu de Catalunya: fer que la nostra dansa arribi al cor tant dels hospitalencs, com dels balladors que ens visiten, és un gran goig. Treballem durant mesos pensant quines novetats introduir, com fer que les sardanes siguin balladores i de qualitat, o que el concert de tarda sigui reeixit. Aquest any, la cobla Flama de Farners serà qui ens oferirà el concert de vigília a l'Auditori Barradas, amb peces que no es toquen gaIre. Diumenge, matí i tarda de sardanes actuals i clàssiques per el Iluïment dels músics; el concurs de colles improvisades i la presència de les Puntaires, fent que la festa sigui més de tothom. També podrem dinar a la plaça i gaudirem del cafè-concert de ball vuitcentista. No oblidem la sardana del 'fanalet' a la tarda, i la coca i el vi per a tots els balladors. Voldríem aprofitar aquestes línies per agrair a tothom que col.labora amb nosaltres: disseny de programa, anunciants, tria de sardanes, públic i balladors. Tots som necessaris per aconseguir una gran festa de la sardana. En aquesta edició tindrem molt present el nostre bon amic Jaume Alicart, que ens va deixar la primavera passada. Gran ballador de sardanes i entusiasta de l'aplec, molt vinculat a la coordinadora, seguirà present entre nosaltres. Ara, donem-nos les mans, gaudim d'aquesta festa, oblidant-nos dels maldecaps diaris... Només ballant i mirant al cel esperant que no plogui! Molt bon aplec!! Coordinadora Sardanista de L'Hospitalet . octubre 2010

 

CLIQUEU La sardana de conjunt. La sardana de conjunt
Preperant els regals

APLEC HERMITA DE BELLVITGE

Per començar us hem d'explicar que d'els 45 aplecs el nostre grup n'haurem fet 23, perquè l'Aplec el vam començar a organitzar després d'haver estat uns anys parats i l'hem recuperat quan el va deixar el Foment Sardanista del Centre Catòlic.
Les hem passades, passem i passarem de tots colors percontinuar aquesta tradició de Dilluns de Pasqua, i percontinuar afegint anys a l'Aplec i a l'aniversari.
Són històries paral.leles i sense el treball del grup no hi hauria aplec. Això ens fa recordar tants i tants amics que ens vanajudar a consolidar l'Aplec i els companys del grup sense elsquals no hauria arribat el 25è aniversari i no hauríemconsolidat una agrupació de barri que ha anat agafant nomper la seva tossuderia en la tasca diària, a complir tots elscompromisos que ens anavensorgint, conforme anàvemsent coneguts com a colla.
Esperem que a l'Aplec hi assistiu tots els amics que hem sabut fer en aquests anys i que us hi trobeu com al vostre aplec o la vostra celebració sardanista.
EI festeig no s"acaba aquí, ja que l'aniversari el continuarem festejant tot l'any amb diversos i petits actes fins arribar als dies 14 i 15 de novembre que, amb un concert i la típica ballada esperem tancar aquest any i començar a treballar per complir totes les fites que ens portin els propers anys.
Benvinguts al 45è Aplec i a tots els actes als que pugueu venir del nostre 25è Aniversari. Gràcies.

******************************************************************************************
*****************************************************************************************

BALLADA SE SARDANES. PLAÇA DE L'AJUNTAMENT DE L'HOSPITALET. DIA 29 DE NOVEMBRE DE 2009

Aquesta ballada té quelcom d'especial, per motiu de una mica de pluja, la cobla és va situà sota d'una lleixa, amb una formació diferent per les circumstancies. Tal com il·lustra la foto, seria una bona idea per aquells que ho volen capgirar tot. Un dia veurem la cobla amb aquesta formació?.Tot és possible.


41è Aplec de la sardana de les Roquetes, 18 d'Octubre de 2009
Principal de la Bisbal
Principal del Llobregat
Sant Jordi, Ciutat de Barcelona
Els Montgrins.
Cal felicitar a l'Agrupació Sardanista l'Ideal d'en Clavé per la seva tasca continuada durant tans anys.
El director de la Cobla Montgrins el senyor Martí Camós, mostrant el seu agraïment pel l'homenatge de l'Ideal d'en Clavé, amb motiu dels 125 anys de la Cobla - Orquestra.

Fundada a Torroella de Montgrí el 1884 pel músic Pere Rigau.

26è aniversari de la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet
COBLA VILA D'OLESA

TIANA. SARDANES A LA FRESCA
Setè cicle de Música de cobla .
De l'1 al 29 de juliol 2009


1 DE JULIOL 2009
LA COBLA MARICEL

SARDANES DE JOAN GIBERT I CANYADELL

.
L'any 2008 en Joan Gibert, intèrpret, compositor, dansaire de colla i dansaire de plaça, fou la persona escollida per a escriure i llegir la Lliçó Magistral en la Proclamació deSant Climent de Llobregat Ciutat Pubilla de la Sardana. Reproduïm la seva magnífica Lliçó Magistral :
Diversió: Es de fet allò que t'atreu en els primers contactes: veus que ballar sardanes és divertit.
Pots saltar i fer punts i passos variats tot deixant anar la teva imaginació. A més, t'invita a sortir de casa i a viatjar tot movent-te per la nostra geografia I coneixent indrets nous. Quan entres al món de la sardana descobreixes de sobte un bon esplai.
Relació: En participar en una activitat col'lectiva àmb altre gent que, com tu, gaudeix fent-la.
t'adones aviat que ba11ar sardanes t'ajuda a millorar la teva relació en l'aspecte social, tota vegada que et fa conèixer gent i poj:s fer amics i companys amb els quals compartir. A qui no li agrada envoltar-se així d'amics?
Nacionalisme: S'ha parlat molt de la Sardana com a símbol, dansa nacional, mostra d'identitat,
representació de Catalunya, expressió de cultura, etc. Quan vaig començar a ballar sardanes aquest sentiment era molt més viu, tota vegada que us estic parlant d'una època en la qual anar a ballar sardanes el diumenge a la Plaça Sant Jaume era tota una reivindicació nacional (amb els excursionistes que arribaven), i que moltes vegades s'acabava corrent. La Sardana pot seguir sent un dels nostres símbols d'identitat.
Exercici físic: No es pot posar en dubte el fet que ballar sardanes sigui un excel'lent exercici físic. I a
més, un exercici físic útil per a totes les edats. Quan ets jove, resulta un bon complement per a qualsevol activitat esportiva que puguis fer. I en la mesura en què et vas fent gran, trobes en la dansa la millor manera de mantenir­te en forma. És un exercici que fa treballar sobre tot les cames i els braços, però també el cos; que fa que respirem correctament per tal de no cansar-nos tant i que ens fa agafar fons. I encara molt més si ball~s sardanes amb una colla de competició, perquè aleshores és exactament com practicar un esport: requereix uns entrenaments, no només de dansa, sinó també físics, i una bona disciplina d'assaig. Us ben asseguro que no cal anar al gimnàs.
Ball: Ballar és expressar quelcom amb el cos. I què cal expressar? Doncs tot el que la
música ens suggereixi per convertir-ho en mostra del nostre catalanisme. A partir d'aquí podem dotar la dansa amb totes les característiques necessàries per a convertir-la en un fet artístic, donant-li la plasticitat aquella que fa que una rotllana esdevingui un monument vivent a la nostra terra. Quan hom té el privilegi de ballar durant molts anys en una colla d'elit, pot gaudir d'aquest fet portant el ball a uns nivells gairebé virtuosístics. Això evidentment produeix una enorme satisfacció tant a nivell individual, com coHectiu.
Competició: Com una continuació de l'apartat anterior, la competició et dona el suficient estímul de
superació individual per tal de tractar d'aconseguir col' lectivament la perfecció, aquella exacta conjunció entre música i dansa que s'obté quan hom és capaç d'expressar amb els peus i el cos tot el sentiment que en cada moment la cobla està manifestant.
Música: Gaudir d'audicions, concerts; poc a poc vas descobrint la gran varietat de formes i
estils musicals que els compositors de sardanes han anat deixant entreveure amb la seva respectiva obra i així pots anar fent més amples els teus coneixements musicals. Jo, per sort, puc gaudir de la música també des d'un altre aspecte molt diferent, com és el de la composició. Amb ella tinc la possibilitat d'expressar allò que sento no només ballant, sinó escrivint sardanes. Utilitzar les possibilitats de cada un dels instruments de la cobla; combinar aquests instruments degudament tot cercant uns sons i uns matisos concrets amb els quals transmetre tot allò que tu sents, és realment un fet apassionant, que t'omple tant o fins i tot més que la dansa activa i, al mateix temps fa que aquesta s'enriqueixi dintre teu.

8 DE JULIOL 2009
La cobla Marinada interpreta sardanes de l'Agapit Torrent i Batlle.
La seva vidua va rebre la simpatia i l'estima de tothom.
La filla del mestre també va ésser present en el recordatori al mestre Tarrides.
15 DE JULIOL 2009
COBLA MARINADA.
SARDANES DE JOSEP Mº TARRIDES I BARRI
22 DE JULIOL 2009
LA PRINCIPAL DE LA BISBAL
SARDANES DE JULI GARRETA I ARBOIX


Els guanyadors del concurs de sardanes revesses, que va tindre lloc en el decurs de les cinc audicions.

 

Familiars del mestreCarlesRovira.
29 DE JULIOL 2009
LA COBLA MARINADA
SARDANES DE CARLES ROVIRA I REIXACH

Era la nit dèstiu del 20 de juny d'enguany, quan el Josep M, el nostre bon amic, ballava sardanes a la Plaça Joanic, en companyia de la seva esposa, quan després de ballar-ne una, tot de cop es va trobar malament i ens va deixar per sempre. Nosaltres gaudiam de la seva amistat. Era un gran sardanista i un home que estimava la seva terra Catalunya per sobre de tot. El nostre condol a la seva esposa la Montserrat i a tota la seva familia. El passat dia 26 de juliol, l'Agrupació sardanista l'Anella en la seva 48a. audició de sardanes a la plaça Joanic, va fer un petit recordatori a Josep M Torrent amb la interpretació, a càrrec de la cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, de la sardana "Quant els ulls es tanquen del compositor en Jordi Feliu, que va ésser ballada per tots els asisstents amb emoció continguda i respecte.
Josep Mª sempre et recordarem.


Cobles: Principal de la Bisbal
Els Montgrins
Jovenivola de Sabadell.
Estrena de la sardana d'en Miquel Tudela,
"La nostra Laura"
EL PROGRAMA
El nou tenor de la Jovenívola, el senyor Ferran Mias interpretan la sardana " La vinya de l'avi, d'en Ricard Viladesau obligada de tenora.
CLIQUEU

13 D'ABRIL DE 2009 - L'HOSPITALET DE LLOBREGAT ( BELLVITGE)
44è APLEC D'ERMITA DE BELLVITGE - PARC METROPOLITÀ.
COBLES: MEDITERRÀNEA - PRINCIPAL DEL LLOBREGAT - VILA D'OLESA
CLIQUEU

EL PRAT DE LLOBREGAT. 28è APLEC DE LA SARDANA. 21 DE JUNY DE 2009.
COBLES: CIUTAT DE CORNELLÀ - JOVENÍVOLA DE SABADELL - BAIX LLOBREGAT.
ACTE DE SIMPATÍA AL MESTRE JOAQUIM SOMS, AMB MOTIU DE L'ESTRENA DE LA SEVA SARDANA
"EL PRAT BALLA"
La cobla Baix  Llobregat. El Mestre Joaquim Soms, agrain les atencions rebudes amb motiu de l'estrena de la seva sardana Un aspecta de l'Aplec pel matí

3er. APLEC COMARCAL D'OSONA - SANT JULIÀ DE VILATORTA.
5 DE JULIOL DE 2009.
MATÍ: COBLA CIUTAT DE GIRONA
TARDA: COBLA SABADELL - LA BLANES - CIUTAT DE GIRONA.
TRES ESTRENES: SARDANISTES D'OSONA DE DOLORS VILADRICH
OSONA SALTA I BALLA DE MIQUEL TUDELA
FONT NOGUERA DE JOAN LÀZARO.


LA PUBILLA I EL PUBILL D'OLOT - ELS SARDANISTES D'ONOR DE MATARÓ, CIUTAT PUBILLA D'ENGUANY - LA COBLA LA FLAMA DE FARNERS.

 


APLEC A RIPOLL, 19 DE JULIOL DE 2009
COBLES: CIUTAT DE GIRONA-BELPUIG COBLA- JOVENÍVOLA DE SABADELL-MARINADA
Acte de reconeixement a Ramon Saladrigues i fills i a la Bellpuig Coble.

Creu de Sant Jordi al bon amic Ramon Saladrigues, de Bellpuig. Va néixer el 1941 .Continuà a l'empresa fami­liar com a impressor i editor fent costat a les publicacions en català en uns anys difícils. Com a activista cultural és capdanser de la Colla Tres Turons de Bellpuig de mitjan dels 50 a principi dels 60. Participa i col.labora en tot allò referent a la Ciutat Pubilla 1972. Funda la Cobla Juvenil de Bellpuig (actualment, Bellpuig Cobla) l'any 1984. De l'escalf de la cobla i amb la visió de donar-li continuïtat s'impulsa l'Escola de Música. Proposa i impulsa la creació d'una segona cobla anomenada Tres Turons amb un planter sorgit pràcticament tot de l'Escola Municipal de Música de Bellpuig. Assessora i orienta la Cobla Ciutat de Solsona, i hi aporta l'experiència viscuda en les cobles de Bellpuig.

SARDANA DE CONJUNT PER LES  CUATRE COBLES,MÉS UN MÚSIC AL TERRA QUE TAMBÉ TOCABA
LA SOLITUD D'UNA TROBADA DE COLLES VETERANES
CABRERA DE MAR. - 12 D'ABRIL DE 2009
Una trobada de colles veteranes molt apagada, no hi habia ningú del poble . La plaça estaba solitària, només les cinc colles que ballaven i els músics que tocaven. Potser els organitzadors haurien de plantejar-se de fer coincidir la trobada amb algún esdeveniment del poble per donar més relleu a la sardana, com ho fan a Alella per les festes de la verema, també amb més colles participants.


 

Dia 4 d'octubre de 2008. La Bisbal d'Empordà.

Segona trobada de Casals de Gent Gran, de Catalunya
Organitzat per la Generalitat de Catalunya
Amb l'assessorament de la Federació Sardanista de Catalunya.
I amb el suport de la Confraria Sant Ramon de Vilafranca del Penedes Cobla la Principal de la Bisbal.
Més de 800 dansaires, ballant sardanes al Passeig Marimon,
Va ésser un èxit d'organització i d'assistència. Us imagineu 890 dansaires ballant uniformats les dues sardanes de lluïment.
Doncs ningú se n'ha fet ressò ni la ràdio ni tv3, creiem que és un greuge i una ofensa a la gent gran que participava en aquesta concentració de sardanistes, els responsables de tot aquest silenci que tinguin en compte que aquesta gent no perquè siguin grans no se'ls ha de tenir en compte, que tenen tot el dret a mantenir les nostres tradicions, no oblidin que la sardana és una d'aquestes tradicions, que s'han de mantenir mal pesi als qui no saben ni volen saber res de Catalunya i la seva cultura pròpia. Vergonyós per part del nostres mitjans que intencionadament volen ignorar que Catalunya té la seva pròpia cultura . Qualsevol fet que ens ve de fora, la nostra TV. de seguida ens menja el “coco” amb informacions moltes vegades absurdes i barates . Ja seria hora que els responsables s'ho fessin mirar si la seva actuació és correcte envers Catalunya. Que no oblidin que estan al servei del poble, i que s'ha de acontentar a tothom, que no estiguin tan obsessionats amb la malaltissa idea dels índex d'audiència. octubre 2008

21è Aplec a Sant Boi de Llobregat - 16 de març de 2008
Cobles: Ciutat de Cornellà - Mediterrànea - Lluïsos de Taradell.

Ja fora hora que els organitzadors d'actes sardanistes i en concret els aplecs és posessin d'acord per no fer coincidir tants el mateix dia, per que passa el que és veu en la foto, molt poca gent, i aquest fet és posar les coses molt fàcils als que odien la sardana.
(El mateix dia, Aplec a Vilasar de Dalt i Vic.)